“Els carrers parlen” Documental sobre Street Art a Barcelona

laimaginaciocontraelpoder

Diuen que una ciutat sense grafiti és com un camp sense flors.

Els carrers parlen (2013) és un interessant documental fet en anglès, castellà i català que explica de veu d’alguns artistes el sentit del grafiiti i l’street art a Barcelona.

També explora la contradicció entre la denùncia i la persecució que es veu sotmesa per les autoritats municipals alhora que augmenta la seva  presència a les galeries d’art.

En paraules dels protagonistes “un art lliure, crític amb la voluntat de generar emocions al públic que el gaudeix a diari als carrers i places“.

La foto és un stencil de RocBlackBlock a 9Barris. La imaginació al poder i la imaginació contra el poder.

Featured artists:
Zosen, Mina Hamada, Kenor, Kram, El Xupet Negre, Debens, Fert, Dase, SM172, Ogoch, Kafre, Aleix Gordo, Meibol, Eledu, C215, H101, Miss Van, Btoy, El Arte Es Basura, Konair, Gola, Vinz.

Additional art and film by:
Secle, Eme, Alice, Pez, Skount, Enzo&Nio, Tom14, Bombing Art.

Music by:
Emma Lady EMZ, Secret Panda Society.

Katrine Knauer Curator + project manager + Co-producer Las Calles Hablan documentary.

Justin Donlon Director/ Producer Las Calles Hablan documentary.

grafitti is not a crime

Unes pistes de Skate abandonades i uns joves marginats per l’Ajuntament de Barcelona

Aquest article ha estat redactat pels joves Cabrejats de Nou Barris, sobre la situació de les Pistes Skate de Via Favència i demanen difusió i suport. #patinailluita . El post original fet pel col·lectiu Hell Curving i la Ass. Roket Project el pots llegir aquí.

Les pistes de skate de Via Favència a Nou Barris han estat oblidades històricament pel consistori barcelonès. Des de la seva inauguració el 1992, els joves usuaris ens hem vist obligats a posar temps i diners de la nostra butxaca per dur a terme el manteniment i les millores de l’espai. Aquest fet ha provocat que a més a més la Guàrdia Urbana obri diversos expedients criminalitzant així la iniciativa i la participació juvenil en el barri.

La conclusió a la qual arribem com a veïns de Nou Barris és que ‘fer ús d’un espai públic degradat i intentar millorar-lo pel bé comú és sinònim de que l’Ajuntament de Barcelona ens criminalitzi”.

patina i lluita 9Barris

Els joves fan les millores a les pistes per minimitzar els riscos.

La construcció del Skatepark de Via Favència va coincidir amb la cobertura de la Ronda de Dalt el 1992. La construcció mai va tenir un acabat arquitectònic adequat. Moltes de les instal·lacions mai van ser patinables. Des de l’inici, els joves que en feien ús es van organitzar a través de l’associació d’Skaters DEH i el Casal de Joves de Roquetes, van realitzar les millores necessàries a les instal·lacions i van iniciar l’autogestió de l’espai. L’ajuntament va eludir sempre la seva responsabilitat i els joves del barri van assumir la gestió d’un bé col·lectiu.

Gràcies a aquesta autogestió juvenil, l’any 2003 es va construir una mini-ramp i una extensió de les pistes. El seu ús va augmentar notablement i es va minimitzar el risc d’accidents. Poc després tot l’espai fou enreixat i amenaçat d’enderrocament per l’Ajuntament de Barcelona per a poder posar el magatzem de les obres del metro. La resposta per part dels usuaris, amb el suport del teixit veïnal, va ser ràpida i contundent. Van ensorrar l’enreixat de l’espai, es van enfrontar verbalment amb la Guàrdia Urbana i van aconseguir que l’ajuntament fes marxa enrere. Una clara mostra de desconeixement de la realitat juvenil per part de l’ajuntament que va provocar una situació de conflictivitat social innecessària. Sembla que aquest desconeixement continua.

patina i lluita nou barris

Els joves fan el manteniment. Aquí pintant les pistes.

Des de l’any 2005, l’article 31 de l’ordenança de civisme, prohibeix patinar als carrers de Barcelona sota pena multa de 750 a 1.500€. Com a alternativa, l’ajuntament diu que aquest esport s’ha de practicar a les àrees destinades a aquest propòsit. La realitat és que no hi ha cap skatepark adequat en tota la ciutat amb el perill d’accidents que això comporta. La situació és ben clara, doncs amb aquesta llei s’aconsegueix criminalitzar i marginar un esport que ha nascut als carrers, i sembla que l’ajuntament no vol treballar a favor de la cohesió social.

Per altra banda, l’ajuntament ven internacionalment i amb orgull la seva Barcelona de l’esport, la meca del skate, atraient així a milers de patinadors de tot el món. El gran esdeveniment són els X-Games. “Esperem generar un gran benefici exonòmic per a la ciutat” diu Xavier Trias. Un gran benefici econòmic que dubtem que arribi a Nou Barris. És la inversió econòmica en una Barcelona de cartró pedra i d’aparador mentre en els barris populars no hi ha cap benefici social o econòmic. Es creen esdeveniments totalment allunyats de la vida dels barris que beneficien a ben pocs. Mentrestant a les pistes de Skate de Via Favència seguim marginats i criminalitzats.

L’alcalde Xavier Trias i la Tinent d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament, Maite Fandos han declarat que faran remodelacions als skateparks de la ciutat i que construiran dos de nous (un a Les Corts i un altre a Nou Barris). Però el fet és que les instal·lacions portin més de 20 anys descuidades ens fa pensar que un altre cop tornaran a quedar a l’oblit quan ja no siguin un negoci per la ciutat i els X-Games no estiguin a l’ordre del dia.

patina i lluita 9Barris

La Guardia Urbana multa als veïns de 9 Barris  que es procupen del bé comú.

A més, fa poques setmanes que el Conseller d’Esports, Família i Joventut dels Barris de la Guineueta, Les Roquetes i Canyelles, Adrià Ventura i Ramos va afirmar que hi ha un projecte en marxa des del districte de Nou Barris per la remodelació del Skatepark de Via Favència. Tornem a dubtar i molt!. Actualment ens trobem amb el procés aturat pel ajuntament  per intentar fer obres de millora de l’espai. Això ens fa dubtar de qualsevol promesa que ens facin. Ens sembla intolerable que es criminalitzi la preocupació dels joves pel bé comú. Accions d’aquest tipus per part de l’ajuntament només afavoreixen la fractura social i agreugen el problema. Els veïns de Nou Barris seguirem millorant per nosaltres mateixos l’espai, com sempre hem fet.

Des del col·lectiu Hell Curving, l’Associació Roket Project i la resta de veïns de Nou Barris ens sobren els motius per reivindicar la dignificació d’aquest espai cada cop més deteriorat per l’ajuntament. Exigim la gestió ciutadana del skatepark de Via Favència!

Col·lectiu Hell Curving 9Barris

Ass. Juvenil socio-cultural Roket Project

Maig 2013

La cultura. Indústria o Dret?

Aquestes setmanes estem escoltant d’una manera clara i en diferents espais que la Cultura és un Dret Social. Inclòs s‘ha creat la Marea Roja per sumar la cultura al infinit mar de marees pel canvi social.  Igual que la marea groga amb educació, però de color roig i en cultura. Per a moltes està clar que la Cultura és un Dret Social però a vegades és necessari poder explicar clarament per que ho diem.

La cultura és un dret social. Nou Barris

“La cultura és un dret social. No el toqueu.” Entre més reivindicacions. Manifestació de Nou Barris Cabreja diu Prou! a la Plaça Sant Jaume del 9 de maig del 2013. Foto Joan Linux

En Xavier Artal comentava en el post de Temptatives #endefensadelsdretssocialsper què la cultura es un dret social?… la cultura ens permet fer-nos grans, créixer, relacionar-nos. La Cultura és cohesionadora, un antídot contra el feixisme, la xenofòbia, el racisme…..la cultura et permer reflexionar, abstraure el pensament , crear, i portar-lo després a la vida quotidiana i compartir-lo…La cultura és pot treballar des de nosaltres mateixos ( cultura popular) i gestionar-la també des del moviments socials / gestió ciutadana, centres, socials, entitats,etc) si tenim la pretensió de canviar, transformat o transgredir la realitat. SENSE DRETS SOCIALS NO HI HA CULTURA, PER QUÈ LA CULTURA ÉS UN DRET SOCIAL”

I en Xavier Urbano compartia les xarxes socials aquest vídeo que d’una manera molt clara explica la diferència entre la cultura entesa com indústria o com a dret social i les tensions que es generen entre aquests dos conceptes.

I tu, què en penses?

Les coses que passen quan és el carter del barri qui fa el pregó de la Fira d’Entitats

Alguna cosa especial passa, alguna relació diferent hi ha, algun sentiment de pertànyer i construir comunitat ha d’existir quan les entitats i associacions del barri del Gòtic de Barcelona li han demanat al seu carter, en Xavier Artal, que faci el pregó de la Fira d’Entitats del Gòtic el dia de Sant Jordi del 2013.  I ell il·lusionat els ha fet una carta ben curiosa.

Aquí pots descarregar el pregó sencer.

      El Gòtic, a 23 d’abril del 2013

Diada de Sant Jordi

 Benvolguts veïns i veïnes.

El dia que una “responsable” de l’organització d’ aquesta mostra em va demanar si podia fer el pregó, la veritat que em va fer molta il·lusió i de seguida vaig dir que si, sense meditar, amb aquest posat que tenim els mediterranis quan ens deixem anar per les emocions.

No havia donat ni tres passes del meu repartiment , per què com podeu veure es evident que treballo de carter,  quan una tremoló em va comença a pujar per les cames, i de sobte, tot jo,  en vaig convertir en una mena de flam de gelatina, o com hagués dit el meu pare, un andalús de socarrell vingut a Barcelona “me temblavan  las canaillas”.( mes o menys com ara mateix).

Tot plegat em va venir un pensament, Em quin sidral nano t’has fotut!!.

Però res aqui estic a la plaça de la Mercè amb un munt de veïns i veines. Genio y figura hasta la sepultura. Y Ole!

I com no podia ser d’un altre manera, m’he decidit fer-vos una carta. Segurament la carta més rara que rebéreu en la vostra vida, es clar.

Que per què? On s’ha vist que el mateixa persona que  l’escriu, el remitent, és a la vegada el personatge que us la porta, el carter i a sobre ha obert el sobre  i us ho està llegint en públic el contingut als destinataris.

Acabo  de trencar decennis, que dic jo centenars d’anys de cultura epistolar. Quina barra!

Però us demano un polsin d’imaginació. Deixeu-vos anar per la màgia d’aquesta diada laborable, que és tan bonica com rara.

Rara? Si homes es clar!. Per que quin sentit te, que d’un acte bèl·lic, la mort d’un Drac travessat per la llança  d’un sant, Sant Jordi, muntat a cavall, els catalans i les catalanes haguem convertit aquest dia en la diada dels enamorats, on intercanvien, per sort ara sense sexismes, llibres i roses entre totes les formes possibles de parelles. És bonic o,i? He que si…

Son la imaginació i la creativitat, dos del valors que ens permeten construir  la  nostre vida, en aquest context de crisis social i econòmica, on els que ens manen, ’ha decidit rescatar abans el món financer i els bancs , que al veïnatge, que a les persones.

Permeteu-me que us demani un petit esforç durant la vostra visita a  aquesta mostra. Camineu lentament. Mireu amb ulls d’inquietud. Pregunteu, que feu? i sentiu la resposta amb atenció, hi ha molta saviesa .Deixeu-vos impregnar més enllà de la  vostre pell, del que succeeix al vostre voltant.

Trobareu, un món d’emocions, de riures i somriures: tendresa , constància, alegria, harmonia, companyerisme, que barrejat amb el treball en xarxa , l’intercanvi de coneixement i la voluntat de ser participes de la presa de decisions conformen tot plegat, la construcció del bé comú, de lo públic,de lo comunitari, com una eina absolutament necessària per una existència digne i socialment justa d’aquest viatge que es la vida.

Trobareu entitats de lleure, de joves i  d’avís més joves encara. De llibres i de cultura popular, de gent de tots el mons possibles, i d’equipaments amb una gran voluntat de servei. Mireu, pregunteu, indagueu, però sobretot feu-los vostres, de tots i totes.

De ben segur que llavors alguna cosa dins vostre és moure, començaren a aparèixer mariposas en el estómago, con diuen a Cuba.

I és clar, SI SE PUEDE, canviar la realitat, i que millor fer-ho des de la càpsula mes petita que conforma el nostre món.

Em refereixo al nostre barri, al nostre carrer, des d’una mirada i un pensament socialment just i universal.

I bé, totes les cartes tenen un comiat. El meu serà dir-vos: Fins demà que penso venir a trepitjar de nou aquests carrers del Gòtic.

I fins aquí: vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquesta carta ja s’ha fos. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquesta carta s’ha acabat

VISCAR EL GOTIC, VISCA SANT JORDI I PER SUPOSAT VISCA EL DRAC.

 En Xavier Artal i Gràcia, el carter del Gòtic

Escola d’Estiu d’Animació Sociocultural “Paulo Freire”

ESCOLA D’ESTIU “PAULO FREIRE” D’ASC ALMENARA (CASTELLÓ) 4, 5 i 6 juliol 2013

escola-estiuLa RIA- Red Iberoamericana d’Animació Sociocultural convoca l’Escola d’Estiu “Paulo Freire” d’Animació Sociocultural que es celebrarà al Centre de Formació Permanent d’adults “Paulo Freire” d‘Almenara (Castelló) els díes 4, 5 i 6 de juliol de 2013.

L’escola està adreçada a totes i tots els professionals i voluntaris que treballen i s’interessen per la pràctica de l’animació sociocultural.

L’escola té un preu de matrícula de 50 euros que dona dret a l’accés a totes les activitats formatives així com un certificat d’assitència de 20 hores de formació.

La inscripció està oberta entre el 15 d’abril i el 28 de juny de 2013.

Les activitats programades es divideixen en diversos blocs formatius i de debat:

CERCLES D’APRENENTATGE COL ·LABORATIU que pretenen aportar una reflexió crítica i un posicionament de les animadors i animadors sobre diferents àrees temátcas que afecten la seva funció en una societat en transformació.
TALLERS PRÀCTICS que pretenen aportar experiències i tècniques per optimitzar i diamitzar el treball d’animadores i animadors.
TERTÚLIES que pretenen contribuir a la trobada, el debat i el posicionament sobre temes específics d’interès social.
ESPAIS DE TROBADA per a l’art, la convivencialitat i l’oci creatiu.

programa

Perquè l’Escola d’Estiu

La Escola d’Estiu  d’Animació Sociocultural “Paulo Freire” pretén ser un lloc de trobada i de construcció de coneixement de manera col·lectiva entre els amants de l’Animació Sociocultural.  Professionals, associacions, acadèmics, estudiants, i veïnat interessat en com transformar la societat des de la cultura i la participació des de valors com la cooperació, la solidaritat i el suport mutu.

En moments com els que ens toca viure on els drets socials s’estan retallant i el estament públic està desapareixent l’Animació Sociocultural apareix com una gran eina per l’empoderament de les persones i les comunitat, i per a la construcció de ciutadania que permeti donar resposta a les necessitats socials de manera col·lectiva.

Els criteris de l’Escola

  • Totes les persones que particpen com organitzadors o formadors ho fan de manera voluntaria i sense cap remuneració econòmica.
  • El preu de la quota de participació és el més econòmic possible i serveix per cobrir les despeses derivades de la organització de l’Escola
  • Tothom pot ensenyar i tothom pot apendre, i en aquets sentit s’organitzen els diferents espais de l’escola

La Cultura va de Festa 2013

Com deia l’Alba “Perquè per sort (i molta) vivim a un districte on la Cultura omple places, parcs i locals, on la cultura surt al i del carrer.. i on, tot i les temptatives per part de l’Ajuntament i de Districte, no faran callar els veïns i veïnes!”

“Ni usura ni censura. Als carrers fem cultura”

Arriba la 33ena Cultura Va de Festa! Nit de dissabte 4 de maig i tot el diumenge 5 al parc de la Guineueta!

La Cultura

Documental “72 hores”

Un document imprescindible per entendre, entre altres coses, el sentit de treball comunitari que es fan en molts barris de la perifèria i de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Submergint-nos en l’atmosfera generada per la detenció d’un presumpte militant obrer per part de la Brigada Polític Social, ens traslladarem a les zones industrials i als barris perifèrics de Barcelona de finals dels anys seixanta. Sentirem els testimonis d’aquells anys foscos relatats per persones que els van viure intensament. Tot i la cruesa d’aquells anys d’opressió sota la dictadura franquista, veurem com van ser també temps de lluita, amor i compromís, plens de vida.

El documental ens diu que la majoria dels entrevistats són avui gent anònima que han quedat al marge de la construcció del consens social sobre La Transició. I és així.

Logo de la Campanya Veïnal a 9 barris. Estampat en cartells, samarretes i enganxines. El disseny és de A. Ayaso.

Només hi ha un d’ells que sé que es va implicar activament en les estructures dels nous ajuntaments. En Daniel Cando, que va ser membre del partit socialista ocupant el càrrec de gerent del districte de Nou Barris a l’època de Santiburcio (1995-1999). Des de la meva curta memòria històrica recordo varies imatges amb ell com a protagonista en aquella època. La campanya veïnal de “Soy Cutre y Marginal” en referència a unes declaracions fetes des del consistori; un altra és quan els veïns de Roquetes volíem que l’abandonada escola Ton i Guida fos un centre cultural i havíem de discutir amb ell;  o també la vegada que els joves, en una protesta contra l’especulació, els van fer fora a ell i al Joan Clos en una visita que feien al barri de Roquetes.

Segur que els de la seva quinta que han lluitat o continuen fent comunitat des dels barris i la cultura en recorden més anècdotes.

A part d’aquest petit apunt històric personal, Setanta-dues hores té un gran valor ja que tracta de recuperar el seu discurs i la seva memòria gairebé mig segle després.

Més informació:

Documental “72 Horas”

Producció: Démodé Produccions SCCL

Direcció: Oriol Murcia

Documentalista: Fernando Paniagua

Art per al canvi social

El curs Pràctiques artístiques, participació i canvi social neix amb la voluntat de compartir l’experiència i el bagatge de coneixement acumulat al llarg dels anys, per part de diferents entitats que formen part de la Xarxa Artibarri.

És la segona edició d’aquesta proposta formativa vivencial i pràctica, que vol capacitar a persones interessades en adquirir coneixements, eines i estratègies metodològiques, així com promoure el debat i la reflexió al voltant de diverses pràctiques artístiques en la intervenció social.

trobada-artibarri

Foto de la 1a edició del curs. Xarxa Artibarri

La formació s’ha estructurat al llarg de quatre sessions, on es proposa transitar des de la vivència i la participació activa, per les oportunitats que ofereix una àmplia diversitat de pràctiques artístiques en la transformació social de les comunitats.

Les entitats que formen la xarxa estan en actiu i en contacte directe amb la realitat desenvolupant projectes artístics i/o d’acció comunitària, on la participació de les persones és un eix central en la millora de la seva qualitat de vida individual i col·lectiva. Aquest fet li dona un caliu i qualitat al curs que el fan d’obligada refrència.

flyer_formacio_artibarri_2013_web_med