Si em necessites, xiula! o aquelles coses que ens uneixen.

L’entrada al Teatre de l’Ateneu Popular 9Barris està presidida per una foto gegant en blanc i negre d’una dona jove, amb un vestit,  que mira amb un mig somriure a tothom que entra.

Els més joves sempre ens hem preguntat qui és aquesta dona, que fa aquí penjada. Més d’un cop els majors de l’Ateneu ens deien el nom però se’ns oblidava.

La dona de la foto és la Montserrat Roig. Tal com la descriu en Toni Llotgeuna escriptora que no ha tingut similitud encara, feminista, d’esquerres i republicana en un temps difícil anomenat la “transició” on la seva veu era clara com l’aigua”.  Un dona que va esborrar l’amnèsia sobre els deportats republicans al camps de concentració nazis. Va morir d’hora i amb els seus escrits va il·luminar tota una generació. Tant com per a que els grans de la casa tinguin penjada la seva gran foto.

La escriptora Montserrat Roig. Aquesta no és la foto de l’entrada del teatre de l’Ateneu. Si la vols veure hauràs de venir.

L’any passat li van retre un homenatge coincidint  amb la publicació del llibre ‘Diari d’uns anys (1975-1981) a cura de l’editorial Acontravent, un recull antològic dels articles més incisius i punyents de qui va reblar que “la cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”.

La foto està penjada a l’entrada del teatre per què en Manel Ladrón i Cobos (altre enamorat de la vida) la va evocar a l’Ateneu amb unes lectures dramatitzades per un col·lectiu que feia teatre, aquella posada en escena va rodar per tot 9barris i algun lloc mes de Barcelona. La foto formava part de la escenografia. Un cop finalitzada la posada en escena la foto va estar a punt de desaparèixer i gracies altre cop al Manel  es va penjar a l’actual ubicació. No hi cabia altre lloc.

“Si em necessites, xiula” és el llibre essencial, que va escriure la Isabel Clara-Simó, per saber qui era Montserrat Roig  i intentar imaginar tot el que ens hauria pogut aportar de no haver mort tan aviat.

“Si em necessites, xiula” és també la frase que em deia el meu bon amic Xavi Artal quan em trobava passant per un mal moment personal. Tot gira, tot es tanca, tot té un sentit amb aquelles coses que ens uneixen!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s