La gent precària, en col·lectivitat digna i multitudinària

Nosaltres és el Vídeo-Manifest de l’assemblea de suport a les persones represaliades del 29M. Barcelona, 21 d’abril de 2012.

Formem part de la gent precària, del 40% de joves aturades, de les desenes de famílies desnonades cada dia, dels jubilats estafats pels bancs. Formem part dels treballadors afectats per expedients de regulació, de les treballadores acomiadades, dels que no es poden pagar una sanitat mercantilitzada, de les que deixaran –o ja han deixat- de rebre qualsevol tipus de prestació social. Formem part de les treballadores domèstiques sense drets laborals, dels que estan obligats a pagar uns transports i uns serveis bàsics abusius. Som d’aquelles a qui el preu de l’habitatge ofega quotidianament, de les que veiem hipotecat el nostre futur per les retallades en l’educació. Formem part de les que emigraren buscant una vida millor, aquí; formem part de les que avui han d’emigrar buscant una vida millor, allà. Formem part d’una majoria social que està patint en la pròpia pell les conseqüències d’un espoli. Formem part d’una majoria social a qui li estan robant la vida.”

I el que diuen alguns autors com Zygmunt Bauman, Jean Claude Michéa, Geoff Mulgan, Alain Touraine, o Cornelius Castoriadis sobre el que estem vivint.

Un món regit per el principi de plaer quasi sense lligadures, reintroduir l’ètica és una necessitat imperiosa. Poblar el món amb persones que s’interessen per els de més no figura en el mapa de la utopia consumista. Aquesta carrera cap a la satisfacció personal provoca una desafecció per els afers públics i socials, de manera que l’espai privat es conquesta desnonant a altres éssers humans i en especial a la classe de persones que s’interessa per altres o que poden necessitar l’atenció d’altres. (Zygmunt Bauman, “Tiempos Líquidos. Vivir en una época de incertidumbre”, Tusquets Editores, Barcelona, 2007.)

La intel·ligència crítica com l’aptitud fonamental de la persona per a comprendre a un temps el món que l’ha tocat viure i partir de quines condicions la rebel·lió contra aquest món es converteix en una necessitat moral. (Jean Claude Michéa .“La escuela de la ignorancia”; Acuarela Libros. 2002)

Una cuestión más profunda sobre si usaremos esta crisis para saltar hacia adelante hacia una clase diferente de economía, más adecuada a las necesidades humanas, a un mejor balance entre economía y sociedad.” (Geoff Mulgan,Invirtiendo en un mundo mejor después del Crash”.TED. 2009)

Solo podrá ser llevado a buen puerto por militantes y figuras ejemplares organizadas, ya no verticalmente, como los partidos y los sindicatos, sino horizontalemnte, por una opinión pública y por actores informados sobre todo por los medios de comunicación e internet, y decididos a no dejar que se construya un nuevo poder todavía más autoritario que el antiguo. (Alain Touraine. “Después de la crisis. Por un futuro sin marginación”. Editorial Paidos. 2011)

Una sociedad que se gestiona es una sociedad que se dirige a sí misma. En una sociedad autogestionada todas las decisiones las adapta la colectividad, que a su vez se fe afectada por esas decisiones. (Cornelius Castoriadis . “La sociedad burocrática”. Tusquets Editores. 1976)

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s