“L’Educador/ora social neix o es fa?”

educadorI de nou un “Carnaval de Blogs” per al dia de l’Educació Social #Edusoday2014 #DiaES.  I aquest any amb la pregunta l’Educador/ora Social neix o es fa?

La meva resposta és clara. S’aprèn.  Tant les eines, com els objectius, com l’actitud per afrontar els reptes que ens proposa. Contínuament aprenem. Ens fem. I ens fem en col·lectiu. Per veure la complexitat de la construcció de l’ofici en un moment sociohistòric com l’actual hem de comprendre la interrelació entre la professió, com la portem a la pràctica, i els espais col·lectius que tenim per organitzar-nos, crear discurs i acció.

L’Educació Social com a professió. El substantiu.

Rafel López, en un article de la Revista RES definia l’Educació Social com “Dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que són àmbit de competència professional de l’educador social, possibilitant :

  • La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials , entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social
  • La promoció cultural i social , entesa com a obertura a noves possibilitats de l’adquisició de béns culturals , que ampliïn les perspectives educatives , laborals , d’oci i participació social

Tota aquesta definició es concreta en el “fet educatiu”. En la relació que s’estableix i entre educador i educand. Però podem portar a terme aquesta pràctica de diferents formes i en relació a cada moment sociohistòric

L’Educació Social com a pràctica. L’ adjectiu.

Xavier Cacho, Carlos Sánchez-Valverde i Jordi Usurriaga en un altra article a la Revista Res plantejaven que el fet de ser professional a veure amb el fet educatiu. I aquest fet pot ser definit de maneres diferents, convertint-se així en un adjectiu. En el com es desenvolupa la relació educativa. I en conseqüència l’anàlisi de la realitat per definir la intervenció variarà segons el moment i alhora la nostra pràctica com actuants de l’Educació Social. Preguntes o dilemes com, per exemple: ¿per què s’ha de, o no, firmar informes socials?, ¿es avaluable l’acció socioeducativa?, etc.).

Serà per tant la relació amb la funció com educadors i no tant l’encàrrec o l’espai social/professional en cada moment històric el que en definirà com a tal. Però aquesta idea i concepte necessita d’un espai de construcció col·lectiva que permeti la seva creació i desenvolupament. L’educador en una illa no va arreu i no té sentit. Aquí, espais com el CEESC poden tenir molt a dir.

L’espai col·lectiu: una brúixola en la nostra pràctica diària

Existeix la necessitat de que l’Educació Social es construeixi com adjectiu. I per això és necessari la creació o el treball des d’espais col·lectius. On es fem i ens construïm en comunitat. El Ceesc torna al meu cap.  Vivim una situació de retallades de recursos, públics, augment de les privatizacions,.. que està provocant un augment de la pobresa i una disminució dels drets socials. Davant d’aquest moment sociohistòric els educadors social tenen mot a dir i construir. Des del meu punt de vista:

  • Els Educador/ores Socials necessiten tenir un espai col·lectiu amb un discurs i practica
  • Necessitem sortir de la professió. De la endogàmia. Tenir una visió global. No només voler solucionar el que ens afecta a nosaltres de forma aïllada. El que patim ho pateixen tots els sectors. És un tema de drets.
  • Teixir xarxes amb els que s’està coent avui en dia. Amb pràctiques emancipadores com poder ser alguns moviments socials. Per exmple la PAH.
  • En definitiva , generar canvi social, ser actor polític.

Actualment els nostres reptes són el reptes de la societat, i per tant els reptes de la societat són els nostres. Un espai col·lectiu fort amb un discurs i pràctica forta, com podria ser el CEESC, pot ser un bon coixí referent per a l’activitat professional del dia dia plena de normes i límits per a l’Educador/ora Social. Moltes vegades no pot fer tot el que voldria. Una brúixola en la solitud de la desaparició dels drets. L’estel que ens guia en la mar de les retallades.

En definitiva l’Educador/ora Social es fa, perquè contínuament estem aprenent, construint segons el moment històric en el que desenvolupem la nostra tasca. I tenim una responsabilitat en relació a l’ofici i en relació a la societat.

Aquest post forma part de l’activitat Carnaval de Blogs que organitza el Col·legi d’Educadors Socials de Catalunya per al Dia internacional de l’Educació Social. Pots llegir els 25 blogers que van participar aquí >>>  ceesc.blogspot.com.es/2014/10/leducadora-social-neix-o-es-fa.html

CarnavalBlogsDiaES2014

 

Anuncios

Una respuesta a ““L’Educador/ora social neix o es fa?”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s