Nou Barris es mobilitza contra la injustícia social

La plataforma Nou Barris cabrejada impulsa una campanya que denuncia la diagnosi equivocada de l’Ajuntament.  Article publicat a la Directa el 23/11/2014

9barris

La roda de premsa de Nou Barris cabrejada Joan Martínez Serres

La plataforma ciutadana Nou Barris cabrejada diu prou va presentar, dijous, la campanya No és pobresa, és injustícia. La plataforma, que aglutina més de cent entitats del districte barceloní de Nou Barris, va convocar una roda de premsa a la seu de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) i va denunciar que el govern no disposa dels instruments necessaris per conèixer la realitat que es viu als barris i, per tant, en fa una diagnosis equivocada. També va destacar que la inversió de recursos públics al districte –que té la renda familiar més baixa de la ciutat i la taxa d’atur més alta– és insuficient i que la pobresa no és un problema estructural de Nou Barris sinó de tota la ciutat.

La campanya es desenvoluparà durant els propers mesos i consistirà en una serè d’accions als barris i una manifestació al centre de Barcelona la tarda del dijous 11 de desembre, on es convida el veïnat de tota ciutat.

La diagnosi de les entitats

portada-nbcEl treball comunitari i en xarxa que han fet les entitats de Nou Barris durant sis mesos ha donat com a resultat un informe que recull les dades relacionades amb diferents àmbits de la vida quotidiana del veïnat. Treball, educació, serveis socials, renda familiar disponible, habitatge, salut i alimentació són alguns dels sectors analitzats. Carolina Recio, una de les membres de la plataforma veïnal, explicava que la pobresa és un problema estructural. “No es plantegen solucions efectives des de l’administració. La pobresa augmenta i es cronifica. Cada vegada hi ha més desigualtats i les condicions de vida empitjoren”.

Algunes de les dades esgarrifoses que apareixen a l’informe són, per exemple, que sis dels deu barris més pobres de la ciutat es troben al districte de Nou Barris; que la renda global del districte és de 10.799 euros l’any, mentre que, a Sarrià, és de 33.649 euros; que és el districte amb més persones ateses pels serveis socials i on hi ha més gent que rep la renda mínima d’inserció (RMI), o que és el districte on s’han dut a terme el 25% dels desnonaments efectuats a la ciutat. Per a Julio Vega, un altre membre de la plataforma, l’objectiu és carregar-se de raons: “Passar del que veiem al carrer a poder demostra-ho amb dades i exigir a l’administració les millores i els canvis que necessitem”.

Més recursos i més transparència

La plataforma considera que no és responsable de l’empobriment, però sí que se sent corresponsable a l’hora de revertir aquesta situació. Planteja que, a més de la crisi econòmica, hi ha un problema de model de ciutat. En aquest sentit, demana que les administracions tinguin les eines adequades, que facilitin que la ciutadania pugui fer arribar la informació sobre els seus problemes a les institucions i que aquestes facin públic el mapa socioeconòmic actual. A més, exigeix que treballin de manera transparent, activa i coordinada amb les entitats del territori per implementar i avaluar els recursos adequadament.

Julio explica que l’administració no té voluntat per canviar les coses. “L’Ajuntament parla de ciutat moderna i cosmopolita, però la realitat és que està plena de desigualtats”. Segons ell, hi ha un problema a l’hora de prioritzar les polítiques públiques. “Es potencia la imatge amb actuacions com les pistes de gel de la plaça Catalunya o la remodelació del passeig de Gràcia i els barris de carn i ossos queden oblidats. Dues ciutats, dues velocitats”. Per a Carloina Recio, el problema de la priorització s’evidencia quan “per molt que les administracions diguin que han augmentat els recursos, els serveis socials donen parches Sor Virginia i no disposen de recursos suficients”. Segons l’activista, el paper de les entitats veïnals i els moviments socials es bàsic a l’hora de gestionar els recursos públics amb transparència i aconseguir que tinguin una incidència veritable. “La pobresa és un problema col·lectiu, no individual”, conclou.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s