500 veïns assalten i desmantellen una planta asfàltica per fer l’Ateneu Popular 9Barris. Era el 9 de gener de 1977

planta asfaltica 9B

Foto arxiu històric 9B

“Brutal, duro, estático, feo, horrible, nunca más”. Així va qualificar l’arquitecte José Manuel Ordás Gros la planta asfàltica erigida el 1976 a la confluència dels carrers de Sa Riera i de Portlligat, entre les Roquetes i la Trinitat Nova. La funció d’aquella instal•lació era la fabricació d’asfalt per a la construcció del II Cinturó. Les associacions veïnals properes van promoure la realització d’assemblees i van decidir rebutjar la planta asfàltica per contaminant i perquè contravenia les disposicions legals que exigien una distància mínima de dos quilòmetres dels nuclis urbans. No obstant això, la seva construcció va ser possible perquè l’alcalde de Barcelona Joaquim Viola va modificar el Pla Comarcal deixant sense efectes la consideració dels terrenys com a parc forestal.

Després del fracàs de les negociacions amb l’Ajuntament de Barcelona, el diumenge 9 de gener del 1977, uns 500 veïns i veïnes van assaltar les instal•lacions, procedint al seu desmuntatge. Aquest acte va tenir molta repercussió a la premsa. La lluita d’aquell any va donar lloc a uns versos d’una cançó que reflectien clarament l’ambient de lluita unitària:

Maldita la planta asfáltica / que el Ayuntamiento montó / nos querían llenar de mierda / y de mierda se cubrió

Resultat el desmantellament de les instal•lacions per part d’un piquet, l’Ajuntament va valorar els desperfectes en més de 10 milions de pessetes. Mentrestant, la policia va reprimir una festa reivindicativa celebrada davant l’escola Benjamí de la Trinitat Nova. No obstant això, la lluita veïnal havia vençut.Després d’una reunió amb representants veïnals, l’Ajuntament es va comprometre al trasllat de la planta i a la dotació d’un centre cultural per al barri, però davant la posterior actitud contradictòria de l’Administració, es va crear la Coordinadora Pro-Ateneu Popular de 9 Barris, integrada per la vocalia de cultura de les associacions de veïns, entitats diverses, grups autònoms i veïns pel seu propi compte. Això va culminar els dies 4 i 5 de juny de 1977 amb la celebració de les Trenta Hores de festa popular a les instal•lacions de la nau i voltants.

39 anys després reproduim aquest post. Per molts més anys.

Publicado originalmente por