Fem xup-xup, obrim fronteres!

Des de fa molts anys que, d’una manera o altra, he gaudit amb el Festival de Sopes que organitza la Xarxa 9 Barris Acull i la Xarxa d’intercanvis. Aquest any he redactat el text del volador que acompanya el Festival. Sempre amb el suport i les correccions del meu company Xavier Artal. Estic content i orgullós del barri. De les que coses diem i del que fem! El 26 de març ens veiem a la Via Jùlia!

Aquí teniu el text i el programa:

Sopes, caldos, menjars, hortalisses, verdures i condiments. Vinguis d’on vinguis, vagis on vagis, t’acompanyen i t’alimenten. La Mercedes va arribar a Roquetes amb 16 anys i ara amb prop de 70 ha tornat al seu poble de Sevilla; el Moha té 22 anys i molts amics a la Prospe, quan en tenia 17 va travessar la frontera sud a sota d’un camió; a la Lidia tots els amics i les amigues li diuen per aquest nom, tot i que al seu DNI hi figura Marcos; el Ramón i la Pepa van okupar un pis propietat d’un banc al Turó de la Peira, i ara negocien un lloguer social. Totes aquestes són vides que bullen, amb el xup-xup d’una mateixa sopa.

Milers de persones han mort o tenen aturat el seu projecte de vida a les fronteres europees. I les que han pogut creuar estan patint una injustícia diària. Igual que les receptes de cuina les expliquem de generació en generació, tenim memòria. No oblidem els centenars de milers de persones que van travessar la frontera entre l’Estat espanyol i França el 1939, fugint de la persecució feixista.

Hi ha moltes fronteres. La pell, el barri, el cognom, el gènere, l’orientació sexual, la llengua, la cultura, entre altres imaginables, ens marquen els límits, i ens etiqueten. És un espai d’injustícia contraposat a un altre de privilegis. No totes tenim les mateixes oportunitats per accedir a uns drets que s’estan convertint en mercaderia en un món de privilegis i fronteres.

Fer una meravellosa sopa amb ingredients diversos és construir des del suport mutu i lluitar pels drets de la persona trans, la del cognom diferent, la que viu en un barri determinat, la que necessita refugi, la que vol saltar una tanca. Fer xup-xup al foc i ensumar la flaire és eixamplar els drets de totes i tots. Fer més ampli el foc de la cuina és fer més gran l’espai de mobilitat de qualsevol persona i més petit l’espai dels privilegis.

Al voltant d’una sopa que ens escalfa el cos i l’anima és on podem explicar-nos i apropar-nos; és on diluïm les fronteres, escaldem els privilegis i enriquim els drets. Fem xup-xup, obrim fronteres!

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s