Assajant la llibertat. Processos creatius, art i educació social
S’obren les reixes i les múltiples portes de seguretat que aïllen la presó de “Quatre Camins” a la província de Barcelona. La càmera de Repor coneix un grup de presos que des de fa temps “assagen la llibertat”, o dit d’una altra manera, que busquen en els escenaris una manera d’oblidar les misèries que els han portat a passar bona part de la seva vida a la cel · la de la presó.
- Teatre, música … Una forma d’evadir-se de la dura realitat de la presó
- Són petites illes d’humanitat a la presó
- Els presos tenen l’oportunitat d’actuar en teatres normals, escenaris lliures de guàrdies i reixes
Projecte realitzat per l’associació TeatroDentro. Projecte de formació i producció artística a presons amb especial interès a crear canals de comunicació dins-fora a través de les obres generades.
La metodologia pedagògica de TeatroDentro es recolza en dos eixos:
- La Pedagogia de Paulo Freire i el Teatre de l’Oprimit d’Augusto Boal: cap al apoderament
- Processos de Reflect-Acció: aprenentatge des de l’experiència-vivència.
La música, una de les eines de Teatroadentro
Seguint aquests referents, es duen a terme processos grupals de creació participativa, enfortint l’autoestima i valorant l’experiència i vivència de cada un com a punt de partida de l’aprenentatge. El grup és el veritable protagonista de l’acció formativa i aquesta respon a les seves necessitats. La metodologia és bàsicament vivencial i es recolza en l’experiència grupal i la responsabilitat amb el mateix.
Més Informació:
Categories
Educació Transformadora 
Hola,
gràcies per l’article! vaig tenir l’oportunitat de veure una obra de teatre que van realitzar Teatro Dentro a la presó de Quatre Camins i la veritat és que l’experiència va ser increíble. Va ser una posada en escena on poder mirar als ulls a les persones que es troben mancades de llibertat i per un moment, aquell contacte amb l’exterior, va fer evident que els hi va fer crèixer quelcom a l’interior….
Esdevenen projectes i propostes que no fan més que reafirmar que l’art i la creativitat són recursos vàlids per a connectar amb sensacions, realitats i, sobretot, per comunicar-les generant benestar i per tant, petits canvis transformadors. Em pregunto si no viuriem en una societat menys medicada o amb menys patologia social si aconseguissim realment incloure dites pràctiques dins els programes formals de benestar social i família, si les institucions confiesin una mica més en dites pràctiques en comptes abans de quedar-se en la superficialitat de les seves accions. No sé si us ha passat però com educadora amb menors eren massa frequents les visites al CSMIJ abans de provar altres eines que funcionen davant el malestar; poder-lo expressar en diferents formats, crec que n’és una i molt important.
La comunicació té moltes cares i ja és hora que entre tots/es començem a destapar i insistir a qui no ens deixen “donar la cara” per l’art, l’expressió i la creativitat a la pràctica socioeducativa, malgrat els evidents bons resultats! Estic una mica cansada d’establir contactes amb entitats que consideren molt bones les intencions de dites pràctiques però que, al cap i a la fi, no volen sortir de la seva zona de confort i arriscar incloent-les en el seu dia a dia. Des de Matraka Associació hem fet accions a diferents entitats, de les quals hem surtit amb molt bones crítiques, bona receptivitat però manca de consistència i continuitat. Hem de picar pedra per “amor a l’art” i ho fem! però em pregunto si algún dia tindrem realment l’oportunitat de que s’ens escolti. Us convido a les Jornades Articulat (www.jornadesarticulat.wordpress.com) per fer força i crear xarxa! Gràcies! Mercè-Matraka Associació
M'agradaM'agrada
Mercè!
Gràcies pel teu comentari. Tinc una colega al CSMIJ que em comenta que molts trastrons (TDAH per exemple) són socials i per tant la seva resposta no ha de ser medicalitzada. Una de les seves alternatives és el lleure constructiu, el lleure educatiu, el lleure CREATIU.
M'agradaM'agrada
Totalment d’acord!! suposo que en un moment com ara de “trencament” generalitzat vers el que s’han construït fins ara i no ha donat els resultats esperats pot generar una obertura de la mirada cap a un canvi que aposti per la construcció personal a través de l’estimulació creativa. No ho sé! potser m’equivoco però m’agrada pensar en un món millor i segur que a poc a poc ho aconseguirem!! és la meva aposta, el meu repte i vull pensar en que només tornant a “lo bàsic” (la capacitat de crear) podrem començar a generar una mica més de benestar…la maternitat em té feta una figa flower i més que mai valenta i avui amb la sang alterada amb tanta hipocresia al nostre voltant…aposto per construir unes pràctiques amb menys interessos i superficialitats i més consistencia i realitat! M’encatarà algun dia conèixer a la teva colega del CSMIJ, seria interessant compartir opinions. Mil gràcies pels articles de nou!
M'agradaM'agrada